Premis i jurats

Cineasta guardonada, els documentals de la qual s’han projectat a festivals internacionals i s’han emès a nombrosos territoris, provocant el debat públic i influint en la presa de decisions polítiques. Filmografia: Comprar, llençar, comprar (2010. Premi de l’Acadèmia Espanyola de Televisió 2011, Ondas 2011), La tragèdia electrònica (2014. Prix Itàlia 2015, projectat al World Resources Forum Interpol), Lladres de temps (2018. Millor producció televisiva internacional, DocsBarcelona 2019), Megafires (2019. Premi de l’audiència, RushDoc 2020, EUA).

Teresa Font, llicenciada en Filologia Anglesa, és una reconeguda muntadora amb més de vuitanta pel·lícules, sèries de televisió, curts i documentals editats. Va començar la seva carrera com a muntadora de programes per a TVE des del 1977 fins el 1988. L’any 1979 edita el seu primer llargmetratge Nemo, una pel·lícula experimental de Jesús Garayi el documental Numax presenta… de Joaquin Jordá.Actualment, compagina la seva feina com a muntadora impartint classes de muntatge a l’ECAM (Madrid) y esporàdicament a l’ESCAC (Barcelona), mentre imparteix conferències a varies universitats estatals. Entre els nombrosos premis i reconeixements al llarg de la seva fructífera carrera, en destaquen el Premi de Muntatge del Círculo de EscritoresCinematográficos per El día de la bestia d’Alex de la Iglesia (1995), Goya al Millor Muntatge per DíasContados d’Imanol Uribe (1995), Premi a una trajectòria professional al Festival Cine por Mujeres (2019), Premi Ricardo Franco al Festival de Cine de Málaga (2016) i Goya al Millor Muntatge per Dolor y Gloria de Pedro Almodóvar (2020).

Periodista i crítica de cinema i audiovisuals. Professora de Teoria i anàlisi del Film i la Televisió i de Corrents Estètics Contemporanis en Comunicació a la Universitat Rovira i Virgili. Membre del Consell de Redacció de Caimán Cuadernos de Cine col·labora també, entre d'altres, a Ara, El Confidencial, Time Out Barcelona, Fotogramas, Rockdelux, Sensacine... Col·labora com a assessora de programació al D'A-Festival Internacional de Cinema d'Autor de Barcelona i el Festival Internacional de Cine Europeo de Sevilla.

Docent, crític i periodista cinematogràfic. És col·laborador de Fotogramas, el Diari ARA i Rockdelux, a més de director de la revista digital Otros Cines Europa i Assistant Editor de la revista novaiorquesa Film Comment. Ha participat en monografies col·lectives sobre l’obra de TerenceDavies, Claire Denis i Rainer W. Fassbinder, entre d’altres, i és l’editor de l’antologia de textos crítics La mirada americana: 50 años de Film Comment. Imparteix classes d’anàlisi fílmica en el Grau i en el Master de Direcció d’ESCAC (Escola Superior de Cine i Audiovisual de Catalunya) en a La Casa del Cine. És membre de l’ACCEC (Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica) i de FIPRESCI (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica).

Roger Carandell Viñals (Vic, 1987) va estudiar periodisme a la Universitat de Vic. Des del 2006 fins al 2013 va treballar per la ràdio Flaixbac on va crear i presentar el programa BAC UP; un espai de ràdio que va tenir molt èxit entre els joves i amb unes molt bones xifres d'audiència. El 2010 va fundar el portal Adolescents.cat, actualment amb una comunitat activa de 450.000 usuaris únics mensuals i un mitjà de referència entre els joves de 12 a 19 anys. Des del setembre del 2018 dirigeix i presenta el programa Adolescentsicat que s'emet a Catalunya Ràdio, iCat, Youtube i al Canal33. Actualment es troba rodant un programa per a la pròxima temporada de TV3.

Pol Galofre Molero (Barcelona, 1987) és graduat en Cinema i Audiovisuals a l'ESCAC. És un dels coordinadors del projecte Cultura Trans, juntament amb Miquel Missé, amb qui també ha editat el llibre PolíticasTrans: Una antología de textos desde los estudios transnorteamericanos. També ha participat com assessor a l'obra de teatre Limbo de Les Impuxibles, i (Nos)outrxs de Raquel Freire i Marta E. Miranda. És docent al Màster Gènere i Comunicació de la UAB i l'Espai DebuT, així com formador sobre diversitat sexual i de gènere. Actualment treballa com a informador i dinamitzador al Centre LGTBI de Barcelona i és uns dels assessors del col·lectiu Ficcial.

Directora, càmera i muntadora de documentals i ficció. Graduada en Mitjans Audiovisuals a la Universitat Politècnica de Catalunya l’any 2015. Paral·lelament va estudiar Direcció de Fotografia a l’ECIB (Escola de Cinema de Barcelona) i més endavant va realitzar el Màster en Teoria i Pràctica del Documental Creatiu a la Universitat Autònoma de Barcelona i el Postgrau en Muntatge Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Lo que dirán (2017) és la seva òpera prima, un projecte de final de màster que va tenir la seva estrena mundial a IDFA i a nivell nacional al Festival de Cinema Internacional de Gijón on va guanyar el premi a Millor Pel·lícula Espanyola. En el panorama català va guanyar el premi a Millor Documental al Festival de l'Audiovisual Català SomCinema i, després de rebre una menció especial del jurat al Festival Cinespaña a Toulouse, va guanyar el Premi de la Residència del Festival de l'Alternativa a Barcelona. Com a muntadora cal destacar la pel·lícula Ojos Negros, guanyadora del Biznaga de Plata al Festival de Màlaga de 2019 i nominada als Gaudí a millor pel·lícula de parla no catalana.

Ona Anglada Pujol (Banyoles, 1994) és comunicadora audiovisual i guionista. Doctoranda en comunicació a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és creadora i guionista de la sèrie de televisió "Les de l’Hoquei". Des de 2013 és activista d'Amnistia Internacional. Va coordinar el grup universitari d'AIC a la UPF. El 2016 és elegida per al Comitè Executiu d'AIC, on ha estat vocal de gènere, vicepresidenta i presidenta (2021-2022).

Llicenciat en Relacions Internacionals i màster en drets humans i governança. Ha treballat i col·laborat amb diferents organitzacions de cooperació sobre terreny a països com el Senegal o Madagascar i a organismes internacionals com UNRWA. Ha estat responsable de voluntariat a diverses entitats socials i actualment és responsable d’activisme d’Amnistia Internacional Catalunya.

Dani Vilaró. Periodista especialitzat en drets humans i cooperació al desenvolupament, ha treballat a diversos mitjans de comunicació, ONG i administració pública.Des de 2010 és responsable de comunicació d'Amnistia Internacional Catalunya. Professor de narrativa a l'Escola d'Escriptura (Ateneu Barcelonès), ha publicat el llibre de relats Si em toques, cauré (Viena Edicions, 2017).

Oriol Pla, 20 anys. Estudio Comunicació Audiovisual a la UAB. Des de fa uns anys m'agrada consumir històries, tant les que són bones com les que m'agraden perquè sí. El que no m'agrada és quan s'acaben, i llavors només em queda comentar-les, que també està bé. El diàleg amb el procés creatiu em va aportant diferents perspectives d'una realitat que dona molt de sí, ja sigui per bo o per dolent, i que també té bastant, fins i tot massa, per explicar.

Estudiant de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, ha participat en la creació de diversos projectes audiovisuals vinculats a el món de la ficció i no-ficció. En l'últim any ha participat com a coguionista en el nou llargmetratge de la productora Mr. Miyagi Films i actualment està desenvolupant el llargmetratge de ficció Un sol radiant.

Pablo Mérida, 19 anys. Estudiant d’Humanitats a la UPF. Intent d’escriptor i guionista. M’agrada el cinema des que tinc ús de raó. Sóc un ferm creient de la dita que diu: una imatge val més que mil paraules. Així que, hi ha millor manera per explicar una història que amb una pel·lícula?

Raül Baell, 16 anys, @rbaell_. Estudio 4rt ESO. M’apassiona moltíssim el món del cinema, la interpretació, la fotografia… M’agrada qualsevol gènere cinematogràfic, però sobretot la ficció i la comèdia. Per a mi, el cinema és una forma d’expressar els sentiments. D'aquí a uns anys el meu somni és convertir-me en director de cinema.

Miriam Laaziz, 20 anys, @_miriamld. Estudio a l'ESCAC. Desitjo especialitzar-me en direcció de cinema tot i que estic interessada en tots els àmbits artístics. M'agrada el cinema d'autor, tot i que l'oportunitat d'assistir a festivals i també els estudis a l'escola m'estan ensenyant molts altres tipus de cine que també tinc ganes d'explorar.