Opten a aquest premi tots els documentals de la Secció Oficial Docs&Pearls. Amb una dotació econòmica de 5.000 € i un guardó del festival. Atorgat pel Jurat Docs&Pearls.
Opten a aquest premi tots els documentals de la Secció Oficial Docs&Cat. Patrocinat per La Xarxa Audiovisual Local (XAL), amb una dotació econòmica de 3.000€ i un guardó del festival. Atorgat pel Jurat Docs&Cat.
Premi que reconeix cineastes amb un trajectòria especialment destacada dins de la història del cinema documental. Els guardonats d’enguany son Raymond Depardon i Claudine Nougaret.
Opten a aquest premi les pel·lícules documentals de la Secció Oficial Docs&Pearls que siguin el primer documental de la persona directora (també en cas de codirecció). Patrocinat per Filmin, amb una dotació de 4.000€ associats a drets de VOD i un guardó del festival. Atorgat pel jurat Docs&Pearls.
Opten a aquest premi tots els documentals de la Secció Oficial Docs&Pearls. Patrocinat per Antaviana Films amb 3.000€ en concepte de postproducció del següent treball de la persona directora i un guardó del festival. Atorgat pel Jurat Docs&Pearls.
Opten a aquest premi tots els curtmetratges documentals que participen a la Secció DOC-U. Patrocinat per 16nou, consisteix en 1.000€ en lloguer de material de rodatge i un guardó del festival. Atorgat pel jurat DOC-U.
Opten a aquest premi tots els documentals de les Seccions Oficials Docs&Pearls i Docs&Cat. Patrocinat per Moritz, consisteix en una dotació econòmica de 1.500€ i un guardó del festival. Atorgat pel públic del festival.
Opten a aquest premi tots els documentals de la Secció Docs&Teens. Consisteix en un guardó del festival.
Opten a aquest premi tots els documentals de la Secció Oficial Docs&Pearls que formen part de l'itinerari Reteena, enfocats al públic juvenil. Consisteix en un guardó del festival.
Opten a aquest premi tots els documentals del Docs del Mes de l’any 2023. Consisteix en un guardó del festival.
Opten a aquest Premi els curtmetratges documentals internacionals que participen a la Secció DOC-U. Consisteix en 1.000 € per l’equip creatiu.
Opten a aquest premi els documentals de la Secció Oficial Docs&Pearls que per la seva temàtica s’impliquin en la defensa dels drets proclamats en la Declaració Universal dels Drets Humans. Consisteix en un guardó del festival.
Directora del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Ha estat la directora i conservadora en cap de The Showroom a Londres, a més de professora de Cultures Visuals a Goldsmiths de la Universitat de Londres i membre del consell del Thought Council de la Fondazione Prada. Anteriorment, ha estat comissària de la Biennal Internacional d’Art Contemporani de Göteborg, conservadora d’art internacional de la Tate Modern a Londres, directora artística de Rencontres Picha - Biennal de Lubumbashi de la República Democràtica del Congo, conservadora d’art contemporani del Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) de Sevilla, conservadora sènior al Creative Time de Nova York i conservadora d’Art Contemporani del Centro Atlántico de Arte Moderno (CAAM) a Las Palmas de Gran Canària.
Nascuda a Sant Sebastià el 1976. Filla d'una dona bubi de Guinea Equatorial i un home igbo de Nigèria. Actriu (de vocació) llicenciada per l'Escola Superior d'Art Dramàtic de Múrcia el 2002. Dramaturga (per responsabilitat social) formant-se a l'obrador de sala Beckett de Barcelona. Directora teatral (per obligació) autodidacta.
Co-creadora i intèrpret de No és país per a negres, espectacle de gira des del 2016. Traduït a l'anglès i alemany, la peça és obra d'estudi d'investigadors nacionals i internacionals a universitats com les Nord-americanes Marquette de Milwaukee, Wisconsin, o Tulane University de Nova Orleans. Creadora d'altres espectacles com Blackface i altres vergonces, Pareu de parar-me i Contes des de la perifèria. Com a performer va estrenar La moreneta, creada sota el marc de l'exposició Feminismes! i també Som diàspora, estrenada dins de l'espectacle #Nosomosunhastag, totes dues al CCCB.
En teatre ha treballat en diversos espectacles: Sindrome de gel dirigit per Xicu Masó, Grrrls dirigida per Carlota Subirós, estrenat al festival Temporada Alta, Kill Agamenon, dirigit per Carla Rovira per al cicle Dones LLiures al Teatre LLiure i L'amansi(pa)ment de les fúries de la companyia Parking Shakespeare. En cinema i televisió acaba de rodar un personatge de repartiment a la sèrie Detective Touré que s'estrena el 2024. Va participar a La catedral del mar, produïda per Diagonal TV, a la pel·lícula Inside de Nostromo Pictures dirigit per Miguel Ángel Vivas , els curtmetratges Panteras dirigit per Erika Sanchez Marcos i Daucus Carota dirigit per Carla Linares, Umbered i O no serà dirigits per Sally Fenaux Barleycorn. Activista afrofeminista, forma part de diversos col·lectius i impulsa diferents iniciatives que treballen a la visibilitat positiva de les dones negres. És directora de Perifèria Cimarronas, la primera sala de teatre afrofeminista de l'estat espanyol.
Programadora i representant de relacions públiques. Petrula Veljanovska va néixer i viu a Skopje. Després de graduar-se a la Facultat d'Estudis Clàssics de Skopje, va treballar de manera intermitent com a traductora independent d'anglès i francès en molts festivals de cinema. És part de MakeDox des del seus inicis al 2009. A MakeDox és programadora de diverses seccions del programa del festival com Country in Focus, Short Docs, Kids and Youth Program i representant de relacions públiques, cobrint la imatge del festival i les bones relacions entre el festival i el seu públic.Com a apassionada del documental, creu que el documental és important per al desenvolupament personal i social de tots elséssers humans, especialment dels infants, que aprenent a través de les imatges descobreixen com expressar-se estèticament i èticament, convertint-se en persones interessades en involucrar-se a la societat i debatre diferents temes. El seu lema a la feina és: Fes documental i pensa de forma original!
Des del 2021, Jinseok Kang és el programador del DMZ International Documentary Film Festival (DMZ Docs). Abans d'això, va donar classes sobre cinema i història del cinema a diverses universitats, com ara la KoreaNational UniversityofArts, la DankookUniversity, i va ser productor de diversos documentals, inclosa la sèrie Exile Trilogy (dirigida per Soyoung Kim). És llicenciat en teoria del cinema i antropologia visual per la Universitat Nacional d'Arts de Corea (Karts) i la Freie Universität de Berlín, respectivament.
Productora, directora, guionista, directora de fotografia. Explora espais íntims interns i interpersonals. Llicenciada en Psicologia, Màster en Producció i Recerca Artística, formada en fotografia, és també ex alumna de prestigiosos programes com IDFAcademy, Circle - Women's Doc Accelerator, LIM Development Angels, Dok.incubator, i EURODOC, entre altres. Membre de DAE, EWA, Dons Visuals, DOCMA. Com a productora i directora de fotografia, ha treballat en pel·lícules com You Will Be a Man i In loco parentis. El seu primer llargmetratge com a directora és Light Falls Vertical (Ara la llum cau vertical)(2022), estrenat a IDFA i nominat a múltiples premis com el de Millor Òpera Prima a IDFA.
Nascuda i criada a Brussel·les, Sarah Lauzemis viu actualment a Barcelona i forma part de l'equip organitzador de La Mostra Internacional de Films de Dones. És llicenciada en Comunicació Audiovisual i té un Màster en Periodisme per la Université Libre de Bruxelles i un Màster en Documental Creatiu per la UPF de Barcelona. Entre 2010 i 2019, va treballar per a diversos festivals relacionats amb la música i l'art a Brussel·les, Berlín i Montevideo. Durant 4 anys, va ser membre del consell de la xarxa internacional ICAS - International Cities of Advanced Sound - i va col·laborar amb dos projectes europeus: ECAS – Networking Tomorrow's Art for an Unknown Future (2010-2015) i SHAPE (a partir de 2015) - Sound, Heteregenous Arts and Performance in Europe. En 2015, va co-fundar el festival de música Schiev a Brussel·les, per al qual va estar treballant fins al 2018. Més recentment a Barcelona, va realitzar una residència de radio a Ràdio Paquita i també forma part dels Dones Sonores de La Bonne. Des de 2020, treballa també amb Nicolas Boritch en la producción d'obres d'art audiovisuals híbrides, a la confluència de l'art i la tecnologia.
Pau Faus, Barcelona, 1974. Cineasta, artista visual i arquitecte. Arriba al món del cinema mitjançant projectes audiovisuals vinculats a l'art contemporani, els moviments socials i la comunicació política. La multi premiada pel·lícula Alcaldessa (2016) va suposar el seu debut com a director i guionista. Fauna (2023) és el seu segon llargmetratge documental.
Liderant el càrrec d'iniciatives educatives i programació per a sèniors al reconegut Festival Biografilm d'Itàlia, també col·labora activament amb Pop Up Cinema i I Wonder Pictures per dissenyarestratègies de desenvolupament de públic dirigides a les escoles. Amb formació en producción cinematogràfica per l'Escola Nacional de Cinema de Roma, EICTV de San Antonio de los Baños a Cuba, EAVE Puentes, i un Màster en Drets Humans i Democratització a Llatinoamèrica (LAT.MA) de Buenos Aires, porta més de dues dècades d'experiència en el foment de projectes de coproducció internacional de cinema, especialmente unint Europa i Amèrica Llatina. Durant la seva transició de l'àmbit de la ficció a documentals d'impacte social durant el seu mandat a l'Argentina, s'ha convertit en educadora de cinema i drets humans. Abans del seu paper al Festival Biografilm, va treballar com a directora de producció del Festival Internacional de Cinema de Drets Humans de Buenos Aires (FICDH), Argentina. La seva filosofia rector, encapsulada en el seu lema preferit, "el cinema es fa amb la por de fer quelcom més gran que nosaltres", subratlla el seu compromís per superar els límits i aprofitar el
poder transformador del cinema.
Després de formar-se en diferents disciplines interpretatives a MBT Espácio Escénico (Madrid), Estudi Karloff i El Timbal (Barcelona), la seva trajectòria professional teatral destaca per Conqueridors (Bitò Produccions – Focus, 2023), L’Última Fking Nit (Teatre Lliure, 2023), Bonobo (Q-Ars Teatre–TNC, 2022), Carrer Robadors (Bitò Produccions–Festival Grec, 2021) amb nominació a actor revel·lació als Premis Butaca 2022, ), La Font de la Pólvora (TNC, 2021) i Alhayat o la suma dels dies (Cia. La Viciosa, 2020) En audiovisual, forma part del repartiment de Marbella (Buendía Estudios Canarias, SLU – Movistar+, 2023), Jo Mai Mai (Abacus Coop. – TV3, 2023) i Fuet (Minoria Absoluta, 2023). Anteriorment va protagonitzar el curtmetrage Moros en la Costa, curtmetratge per Damià Serra Cauchetiez (prod. ESCAC, 2018), pel qual va rebre el premi millor interpretació masculina del Certamen Nacional de Creación Audiovisual de Cabra 2019 ex-aequo amb Nacho Guerreros.
Mariona Borrull (elli) és crítiqui de cine per a Fotogramas i col·labora regularment amb Gara, El Cultural i Kinótico. A la ràdio, parla a Va de Cine de Ràdio 4, Tot és Comèdia de SER Catalunya i La Finestra Indiscreta de Catalunya Ràdio. S’ha centrat en la cobertura de festivals de classe A (Berlín, Cannes, Venècia, Toronto...), la qual cosa compagina amb la docència universitària (UPC, UOC) i la programació del festival Most i de L’Alternativa. És membre d’ACCEC i del Comitè dels Feroz, i va ser Berlinale Talents 2022.
El documental "Paola" (2021) va ser idea original de la Claudia Solano i va ser creat per ella mateixa, junt amb la Marta Martín, Daniela Rey i el Pere Neila durant el seu primer curs del Grau en cinematografia de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Tutelats per en Fèlix Colomer, director de documentals com Vitals, aquests joves creadors han fet de Paola molt més que un treball per la universitat.
M'encanten les persones. El que pensen, el que creuen, el que creen... I em pareix encara més fascinant aquests espais on les persones es reconeixen i intenten entendre's. Estic estudiant Audiovisuals com podria haver estudiat moltes altres coses, però potser sempre acabaria allà mateix. Un lloc on em senti connectada amb històries que no són la meva.
Soc la Martina Fernández, graduada d’un batxillerat artístic audiovisual i apassionada del cinema i altres afers artístics. Amb tot, la via documental sempre m’ha cridat l’atenció, pensar que cadascú té una història per explicar m’omple en tots els sentits.
Tinc consciència de la realitat que m’envolta i filmo tot allò que és present en la meva mirada. Estudio Comunicació Audiovisual per aproximar-me als altres a través de les imatges, per això m’agrada contribuir i formar part de l’equip de producció. Una història ha de tenir l’oportunitat de ser explicada.
Des de petit, he estat immers en el món de l'audiovisual, creant curtmetratges amb els meus germans i amics sense adonar-me'n. Ara, m'estic dedicant de manera més professional a aquesta passió, estudiant a la Facultat de Comunicació Audiovisual. A més, la meva passió per l'art també s'expressa a través del dibuix, mentre que la moda i la fotografia també em captiven. Soc una persona creativa, reflexiva i enèrgica amb una gran passió per l'autodesenvolupament i nous reptes.
He fet el Màster de documental de l'ECIB, soc muntador i de tant en tant escric. M'encanta la llibertat expressiva que proposa el documental i la varietat d'històries personals i úniques que ofereix. Fa tres edicions que soc voluntari del Docs i aquest any volia gaudir del festival d'una altra manera.
El documental "Paola" (2021) va ser idea original de la Claudia Solano i va ser creat per ella mateixa, junt amb la Marta Martín, Daniela Rey i el Pere Neila durant el seu primer curs del Grau en cinematografia de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). Tutelats per en Fèlix Colomer, director de documentals com Vitals, aquests joves creadors han fet de Paola molt més que un treball per la universitat.
Mariona Borrull (elli) és crítiqui de cine per a Fotogramas i col·labora regularment amb Gara, El Cultural i Kinótico. A la ràdio, parla a Va de Cine de Ràdio 4, Tot és Comèdia de SER Catalunya i La Finestra Indiscreta de Catalunya Ràdio. S’ha centrat en la cobertura de festivals de classe A (Berlín, Cannes, Venècia, Toronto...), la qual cosa compagina amb la docència universitària (UPC, UOC) i la programació del festival Most i de L’Alternativa. És membre d’ACCEC i del Comitè dels Feroz, i va ser Berlinale Talents 2022.
Després de formar-se en diferents disciplines interpretatives a MBT Espácio Escénico (Madrid), Estudi Karloff i El Timbal (Barcelona), la seva trajectòria professional teatral destaca per Conqueridors (Bitò Produccions – Focus, 2023), L’Última Fking Nit (Teatre Lliure, 2023), Bonobo (Q-Ars Teatre–TNC, 2022), Carrer Robadors (Bitò Produccions–Festival Grec, 2021) amb nominació a actor revel·lació als Premis Butaca 2022, ), La Font de la Pólvora (TNC, 2021) i Alhayat o la suma dels dies (Cia. La Viciosa, 2020) En audiovisual, forma part del repartiment de Marbella (Buendía Estudios Canarias, SLU – Movistar+, 2023), Jo Mai Mai (Abacus Coop. – TV3, 2023) i Fuet (Minoria Absoluta, 2023). Anteriorment va protagonitzar el curtmetrage Moros en la Costa, curtmetratge per Damià Serra Cauchetiez (prod. ESCAC, 2018), pel qual va rebre el premi millor interpretació masculina del Certamen Nacional de Creación Audiovisual de Cabra 2019 ex-aequo amb Nacho Guerreros.
Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (UB) i Máster en Traducció i Literatura Comparada (UPF). Treballa com a llibretera i professora d’espanyol al Regne Unit, on viu des de 2019. Sòcia d'Amnistia Internacional des del 2010, és activista de l'Equip de Treball per Països dels Estats Units-Carib. Presidenta d'Amnistia Internacional Catalunya de maig de 2002 a abril de 2024.
Llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració (UPF). Des de fa més de 10 anys dirigeix i coordina l’oficina d’Amnistia Internacional Catalunya (AIC i representa l’organització davant d’institucions, autoritats públiques i mitjans de comunicació.
Especialista en drets humans, també compta amb una llarga experiència com a ponent i formadora.
Politòleg especialitzat en comunicació de conflictes armats, pau i moviments socials. Actualment és responsable d'activisme a Amnistia Internacional Catalunya. Ha treballat en organitzacions com Justícia i Pau i el Consell de la Joventut de Barcelona (CJB). És membre actiu del moviment per un habitatge digne i de xarxes de solidaritat amb diversos pobles del món.
