Il Varco

Juny de 1941, en el marc de l’Operació Barba-roja, l’exèrcit alemany envaeix la Unió Soviètica i, un mes després, Itàlia envia els seus primers soldats al front d’Ucraïna. Un soldat italià, fill de mare russa, és cridat al front de l’Est.

Com que coneix i parla la seva llengua materna, el rus, és un dels pocs soldats italians que pot comunicar-se amb els presoners enemics i la població local. Imatges d’arxiu poètiques ens apropen a com devia de ser el llarg camí a bord d’un ferrocarril i l’olor de la guerra sembla traspassar la pantalla. Des de la vista que ofereixen les finestres del tren, mica en mica, ens anem endinsant en terres desconegudes, on els soldats esperen amb resignació un destí incert. Mentrestant, els records i els traumes de la guerra de cinc anys enrere a Etiòpia el persegueixen. Turmentat per les imatges i els horrors de la guerra, els fantasmes d’una terra hostil el sacsegen profundament i queda clar que el que s’havia venut com una victòria acabarà sent una mera il·lusió. En el gèlid hivern ucraïnès, cada cop s’escolten més històries de soldats que s’han sumat als partisans soviètics. La idea de la deserció es fa més present. Setanta anys més tard, els mateixos escenaris on van tenir lloc aquests enfrontaments, la guerra, la destrucció i la mort segueixen estan presents.