Un exhaustiu seguiment de dues famílies de refugiats de guerra sirians a Uruguai posa en evidencia que començar una nova vida en un país en pau no és fàcil.
L’any 2014, José Mujica engegà un programa d’ajuda humanitària per acollir refugiats de guerra sirians a Uruguai. Però un llarg i exhaustiu seguiment de dues famílies beneficiàries de l’ajuda posa en evidencia que començar una nova vida en un país en pau no és gens fàcil. Descobrim el dur procés d’adaptació a una realitat desconeguda on l’abandonament i la indefensió són companys de viatge inesperats.
Com és possible que els somnis i idealitzacions d’un futur millor lluny de la guerra es transformin en decepció? La gestió de la frustració per les promeses no complertes del govern d’Uruguai i la difícil adaptació a unes noves costums, porten al límit els ànims dels refugiats, que desitjarien no haver marxat mai de Síria. La persistent entrega de la directora Mariana Viñoles aporta llum a les vides dels protagonistes d’aquesta entranyable història, un autèntic monument a la solidaritat i a l’intercanvi cultural honest.
