El passat dilluns 23 de desembre, vam rebre la trista notícia de la mort d’Iikka Vehkalahti. Per honorar la seva memòria, i en nom del nostre equip, compartim aquestes sentides paraules escrites per Tue Steen Müller, antic director de programació i fundador de DocsBarcelona:
Escric aquestes paraules de record en nom de DocsBarcelona:
Va ser un xoc per als documentalistes de tot el món saber que Iikka Vehkalahti havia mort. Des que es va conèixer la trista notícia el 23 de desembre, les xarxes socials s’han omplert de paraules de pesar i tristesa de directors, productors, organitzadors de festivals i mercats. Acompanyades d’un enorme reconeixement a un home que va ser el millor i més generós ajudant que es podia imaginar. Com a productor treballant a la cadena finlandesa YLE o en diferents tallers internacionals, va tenir un paper clau en la construcció de Steps for the Future al sud d’Àfrica, així com en DocEdge a l’Índia, un país que va visitar sovint i on va filmar. En aquest segle, va ser un tutor i moderador respectat com a part del taller Ex-Oriente per a projectes cinematogràfics d’Europa de l’Est i Central, i va crear el RCS, Rough Cut Service, on els cineastes podien rebre consells finals importants abans de finalitzar el muntatge.
L’Iikka va assistir diverses vegades a DocsBarcelona per trobar-se amb cineastes, principalment als primers anys del nostre festival, quan treballava per a YLE, una de les poques cadenes amb una perspectiva de programació internacional. Oferia sempre les seves amables i càlides recomanacions als directors i productors de cinema. Una vegada li vaig demanar que respongués la pregunta de què és un bon documental:
“És quelcom que, d’alguna manera, és molt privat per a l’individu. Quelcom que toca la meva vida, però que també té quelcom de molt universal. Una gran pel·lícula és quan el privat travessa el gran bloc de política/economia/mitjans i arriba a l’universal, dialogant amb això. Cada acció que una persona pren reflecteix els seus valors. Hi ha coses que són comunes a tots nosaltres al món: valors bàsics (com la justícia), emocions bàsiques (com la por i l’alegria) i experiències (com el dolor o enamorar-se), i un bon documental té aquesta naturalesa universal que el fa tan estimat per tants. No intenteu fer pel·lícules internacionals. Feu pel·lícules que estiguin més a prop vostre. Les pel·lícules més locals són, de vegades, les més internacionals, perquè són universals…”
PD. A nivell personal, com que a l’Iikka li encantava el futbol, vam veure diversos partits junts a la televisió. Quan en Mikael (Opstrup) i jo mencionàvem la importància de Mikael Laudrup per al Barça, l’Iikka deia: “Sí, però no oblideu una altra llegenda que també va ser-hi, en Jari Litmanen”.
DEP estimat amic.
Tue Steen Müller, Copenhaguen, 27.12.2024
