Adrián es retroba amb Ricardo, el seu pare, després de vint anys. Ricardo, vividor, hedonista i sarcàstic, veu com la seva vida s’enfonsa en perdre a la seva parella i patir dos ictus. El seu estat físic i la solitud li causen depressió i ansietat, que per a ell només tindran fi amb la mort. El director converteix la pel·lícula en el seu mode de reconnectar i acomiadar-se del seu pare, un relat agredolç sobre la reconstrucció i complexitat dels llaços entre pares i fills.