Amb una dotació econòmica de 5.000€ y un guardó del festival. Opten a aquest premi totes aquelles pel·lícules de la Secció Oficial Panorama i que no competeixin pel Premi Nou Talent, produïdes després de gener de 2018, que no hagin estat estrenades comercialment a Espanya (a sales comercials i/o en VOD) i que no hagin estat emeses per televisió a Espanya ni estrenat a festivals i mostres de cinema de Barcelona.
Pel·lícula guardonada: Gunda de Victor Kossakovsky
Opten a aquest premi les pel·lícules de la Secció Oficial - Panorama que siguin el primer llargmetratge del seu director/a (també en cas de co-direcció). Aquest premi l’atorga el Jurat DocsBarcelona i és incompatible amb el de Millor Pel·lícula. En cas que la selecció final no disposi d’un mínim de 5 pel·lícules que puguin optar a aquest premi segons les disposicions anteriors, l’organització del festival pot establir també les pel·lícules que opten al premi Nou Talent als 2on llargmetratge del seu director/a (també en cas de co-direcció).
Pel·lícula guardonada: Inside the red brick wall de Hong Kong Documentary Filmmakers
Opten a aquest premi les pel·lícules dins d’aquesta secció, que agrupa documentals de la Península Ibèrica, Portugal i Amèrica Llatina. El premi és atorgat pel Jurat DocsBarcelona Latitud a la millor pel·lícula de la secció i està patrocinat per Antaviana Films que aporta 3.000€ en concepte de serveis de postproducció del següent treball del director (finishing, conformació, correcció de color, so, copies DCP) i també consisteix en un guardó. Aquest premi té 2 anys de termini per la seva execució.
Pel·lícula guardonada: El secreto del Doctor Grinberg de Ida Cuéllar
Opten a aquest Premi qualsevol de les pel·lícules (dins de les Seccions Oficials Panorama i Latitud) que per la seva temàtica s’impliqui en la defensa dels drets proclamats en la Declaració Universal del Drets Humans, de la llibertat d’expressió i els valors compartits per Amnistia Internacional, a més de mostrar un alt valor cinematogràfic en la lluita per transformar la realitat. Aquest Premi l’atorga un jurat format per Amnistia Internacional Catalunya i consisteix en un guardó.
Pel·lícula guardonada: Room without a view de Roser Corella
Opten a aquest Premi totes les pel·lícules que participen a la Secció DOC-U. Aquest Premi l’atorga el Jurat DOC-U, consisteix en un guardó i 1000€ en material de lloguer d’equip de rodatge patrocinat per 16nou.
Pel·lícula guardonada: La ermitaña de Anna Hanslik
Opten a aquest premi totes les pel·lícules dins de les Seccions Oficials (Panorama i Latitud). La pel·lícula guanyadora serà la que obtingui millor puntuació en els vots del públic. Aquest Premi, patrocinat per Moritz, consisteix en una dotació econòmica de 1500€ i un guardó. El Premi del Públic l’atorga el públic del festival.
Pel·lícula guardonada: El retorn, la vida després de l'ISIS de Alba Sotorra
A la millor pel·lícula d’aquesta secció. La pel·lícula guanyadora serà la que obtingui millor puntuació en els vots del públic. Aquest Premi l’atorga el públic assistent Secció Docs&Teens i inclou un guardó.
Pel·lícula guardonada: El niño de fuego de Ignacio Acconcia
Opten a aquest premi totes les pel·lícules dins de les Seccions Oficials (Panorama i Latitud) que formin part de l’Itinerari Reteena, una selecció especial conformada per l’organització del Festival Reteena, col·laboradors del Festival DocsBarcelona, de pel·lícules dins de les tres seccions oficials que es destaquen i són considerades per a un públic juvenil. Aquest Premi l’atorga el Jurat Jove Reteena i consisteix en un guardó.
Pel·lícula guardonada: El retorn, la vida després de l'ISIS de Alba Sotorra
Doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat per la Universitat Autònoma de Barcelona és professora a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB. Periodista freelance des del 2006, actualment treballa com a corresponsal a Espanya per la revista britànica Screen International, i també col·labora a Sight&Sound i amb el Festival de Cinema de Sant Sebastià. Com a periodista ha treballat al diari Avui -a la secció de política internacional, com a corresponsal a París i a la secció de Cultura- i col·laborat al programa Cinema 3 de Televisió de Catalunya. Ha escrit i dirigit dos llargmetratges documentals, La doble vida del faquir (2005) i Màscares (2009), conjuntament amb Esteve Riambau. Ambdues pel·lícules van ser presentades al Festival de Cinema de Sant Sebastià. És membre de las acadèmies de cinema catalana, espanyola i europea (EFA).
Jordi Cuixart i Navarro (1975) és el 10è president d’Òmnium Cultural, la principal entitat cívico-cultural de Catalunya amb 183.000 socis, dedicada a la promoció de la llengua i cultura catalanes, la cohesió social i el dret a l’autodeterminació. I com a empresari, és el president d'Aranow, una empresa exportadora de maquinària de packaging. Des del 16 d’octubre del 2017, Cuixart és un pres polític, sentenciat pel Tribunal Suprem a nou anys de presó per sedició, per haver exercit drets fonamentals com el de manifestació i expressió en defensa del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’Octubre. El Grup de Detencions Arbitràries de l’ONU o Amnistia Internacional n’exigeixen l’alliberament. Després de més de 1.250 dies de presó, continua reivindicant la legitimitat de la lluita noviolenta per canviar lleis injustes i el poder transformador de la cultura per fer un país i un món millors, com exposa al llibre Ho Tornarem a fer (Ara Llibres, 2019). És pare d’un nen d’un any i d’un de quatre anys amb la periodista Txell Bonet.
Garbiñe Ortega és comissària de pel·lícules espanyola. La seva pràctica se centra en el comissariat, l'educació, la construcció d’audiències i la creació de marcs específics que amplifiquin l'experiència cinematogràfica col·lectiva. El seu treball com a comissària ha estat programat internacionalment a la Film Society of Lincoln Center (Nova York), la Tate Modern (Londres), el Museu del Cinema de Viena, la National Gallery of Art (Washington) i el Pacific Film Archive (Califòrnia), entre d’altres. Va ser codirectora de programació a Ambulante, Mèxic (2015). Va editar els llibres Correspondencias (2018), To light, to love, to time: Jonathan Schwartz (2019), Meditaciones sobre el presente: Ute Aurand, Helga Fanderl, Jeannette Muñoz, Renate Sami (2020) i Cartas como películas (2021). Imparteix classes a l’Elias Querejeta Zine Eskola (Sant Sebastià) i l’ESCAC (Barcelona). Actualment, és la directora artística del festival Punto de Vista.
Petra Seliškar és una apassionada directora dedicada als documentals creatius i als petits plaers de la vida. Petra Seliškar (nascuda el 1978 a Ljubljana) és directora, productora, conferenciant, directora d’art de festival i programadora. Viu a Ljubljana, Eslovènia, i a Skopje, Nova Macedònia. Va estudiar direcció de documentals a l'Amsterdam Film Academy. Petra és llicenciada en Ciències Audiovisuals per la Universitat de Sheffield Hallam al Regne Unit. Va realitzar tres llargmetratges documentals (The Grandmothers of Revolution, Mother Europe, My World Is Upside Down) i en va produir molts més, tots ells amb nombroses gires de festivals, van guanyar premis internacionals i es van vendre a cadenes europees. El 2003 va fundar Petra Pan Film.
L’abril de 2010, Petra Seliškar va ser nomenada directora artística i programadora del Makedox Creative Documentary Film Festival a Macedònia, un dels festivals de documentals creatius únics de la regió, que la Petra ha convertit en un important punt de trobada creatiu de la indústria internacional de no ficció. És membre de la Xarxa de Distribució de Documentals dels Balcans, MOVING DOX, membre de l'Acadèmia Europea de Cinema, membre de DAY.
Treballa com a assessora i tutora, i ha format part de nombrosos jurats i comitès de selecció de festivals internacionals. Ha estat part activa del panorama del festival de cinema europeu. La seva empresa Petra Pan Film ha produït i coproduït més de 20 llargmetratges documentals, i sèries de ficció i documentals en els darrers 18 anys, tot rebent nombrosos premis internacionals.
La seva força creativa es pot veure als seus documentals The grandmothers of revolution, Mama Europa, My world is upside down, i a coproduccions com Mostar united, Perfect circle, 18Comidas, Days of madness, Beyond boundaries, Wonder when you’ll miss me...
Codirector amb Pablo García Pérez de Lara del llargmetratge documental “Tchindas” (2015), emès a la PBS (Estats Units) i finalista als premis de l’Acadèmia del Cinema Africà. Amb Biel Mauri ha codirigit pel Sense Ficció de TV3 “Peixos d’aigua dolça (en aigua salada)” (2018), Premi Zapping i Premi de la Acadèmia de la Televisió. Més recentment, “L’escriptor d’un país sense llibreries” (2019), guardonat als premis DIG d’Itàlia de periodisme d’investigació. Col·labora al “Vostè primer” de Rac1 parlant de documentals i escriu sobre el món audiovisual a la revista Entreacte.
Pere Sallent Puigcercós (Cerdanyola, 1961), és un empresari exhibidor de cinema de tercera generació. Va estudiar Econòmiques a la Universitat Autònoma de Bellaterra i la seva primera feina va ser gestionar el cinema familiar, el Kursaal de Cerdanyola, que va convertir, després de molts canvis, en els Cinemes el Punt 11 Sales. Va participar en el disseny i construcció de nombroses multisales, entre les que destaquen especialment els Cinemes el Punt 10 sales de Alzira (València) i els Cinemes Full 28 sales de Cornellà. Amb les seves pròpies patents arquitectòniques, treballa a l'actualitat en un projecte anomenat “Full. Building the cinema of the future”. Es un projecte que reinventa el concepte de multisala i proposa un "Cinema Palace" radicalment nou, capaç de prosperar en un entorn futur on el Cinema compartirà la novetat de les seves estrenes amb els canals d’Streaming.
Doctora en Comunicació Audiovisual i Publicitat a la línia d'Estudis audiovisuals des de la perspectiva de gènere. Està especialitzada en estudis feministes en les ciències socials, periodisme de pau i educomunicació. Dedica la seva tasca d'investigadora independent a l'anàlisi i crítica feminista de mitjans de comunicació, especialment enfocada en cinema i sèries de televisió. És docent del Màster de Gènere i Comunicació i del Màster de Salut Internacional i Cooperació (ambdós de la UAB) i tutora en l'àrea de Feminismes i diversitat sexual del Grau d'Educació Social de la Universitat Oberta de Catalunya. Així mateix, forma part de l'equip la Latin American Studies Association (LASA), la Xarxa Iberoamericana de Narratives Audiovisuals (Red INAV) i de l'Observatori sobre la Cobertura Informativa de Conflictes (OCC) de la Universitat Autònoma de Barcelona. També és co-coordinadora d'Acció Estudi a Dones Visuals i delegada d'investigació de l'Associació de dones cineastes i de mitjans audiovisuals (CIMA).
Va codirigir la seva primera pel·lícula Les Amigues de l'Àgata (2015) amb la Laia Alabart, la Laura Rius i la Marta Verheyen. Film aclamat per la crítica cinematogràfica que va acabar estrenant-se amb èxit a les sales de cinema de tota Espanya i sent nominada a la millor pel·lícula dels premis Gaudí de l'Acadèmia del Cinema Català.
Com a directora ha participat en la peça col·lectiva Chantal Akerman un rècord (2016) juntament amb Francina Ribes en homenatge a la cineasta Chantal Akerman. També ha treballat com ajudant de direcció a la pel·lícula Els dies que vindran de Carlos Marquès-Marcet, Biznaga d'Or a millor pel·lícula al Festival de Málaga. Actualment està desenvolupant el llargmetratge documental Otredades amb la Nora Haddad i produït per Amor&Lujo.
Carolina Ciuti (Pistoia, Itàlia, 1990) és comissària d'art contemporani i investigadora en el camp de les arts visuals i escèniques. És Llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de Florència (2009-2012) i ha cursat un Màster en Art Contemporani en el Sotheby's Institute of Art de Londres (2013-2015). Actualment ocupa el càrrec de directora artística del festival de videoart LOOP Barcelona, on ha començat a treballar com a comissària en 2015.
A LOOP, Carolina ha produït exposicions, cicles de cinema i performance d'artistes internacionalment reconeguts, com: Regina de Miguel, Agnes Meyer-Brandis, Aleksandra Mir, Muntadas, Steina i Woody Vasulka i Anton Vidokle. Ha estat comissària de les exposicions col·lectives I si veure era el foc (Filmoteca de Catalunya, Barcelona), Un dia em vaig creuar amb un meteorit (Fabra i Coats - Centre d'Art Contemporani de Barcelona), PRODUIR, PRODUIR, PRODUIT (Reial Cercle Artístic, Barcelona); dels projectes Francesca Banchelli: Before The Name (MACBA, Barcelona), TRANSEUROPE EXPRESS (OfficeCafé, Pistoia), i dels cicles de vídeo presentats per LOOP dins del marc de Cinéphèmère-FIAC Paris (edicions 2017, 2018, 2019).
Ha editat les publicacions I Have a Friend Who Knows Someone Who Bought a Vídeo, Once (LOOP Barcelona, Mousse Publishing, 2016) i Before The Name: a book on an itinerant performance project (RAM Editions, 2018). Ciuti és col·laboradora estable de la revista de cultura contemporània i economia La Maleta de Portbou, i contribueix sovint a la redacció dels catàlegs d'art per a l'editorial Istituto Italiano Edizioni ATLAS.
En 2017, ha cofundat el col·lectiu CRiB, amb el qual es dedica a crear projectes híbrids que abasten les arts visuals, el teatre i la performance. Ja sigui a través de l'escriptura, el comissariat o la recerca, tots els seus projectes denoten un interès profund per la noció de 'temps', per la seva representació en l'esfera filosòfica i cultural i per la seva influència en la narració de les identitats.
Programadora cultural, fotògrafa i estudiant en continu aprenentatge. Graduada en Realització d'Audiovisuals i Espectacles i en Fotografia i Documental Creatiu. Investiga i se centra en l'(auto)representació i en allò sensorial per habitar altres dinàmiques de creació audiovisual. Les seves obres s'han exposat a "Contra la raza", de Matadero Madrid, a la Biennal d'Art Africà Contemporani de Dakar, a les Trobades de Pamplona i a "Cuerpos y Culturas", del VII Encuentro Cultura y Ciudadanía. Ha estat jurat/seleccionadora en festivals de cinema com el FIC-CAT, la Mostra de Dones i, actualment, el DocsBarcelona. Realitza assessories i acompanyaments des d'una mirada i sensibilitat antiracistes en diferents projectes i està treballant en el seu primer fotollibre, Una habitación tutelada.
Actualment estic estudiant el Cicle Formatiu Superior (CFGS) de Realització audiovisual. M'apassiona l'art en totes les seves branques, especialment el cinema i el teatre. Espero algun dia arribar a ser directora de videoclips o regidora de teatre.
@concdecristina_
Estudio Comunicació Audiovisual a la UAB. També participo en un programa de ràdio on tinc una secció dedicada a descobrir dones cineastes. Sóc una gran apassionada del cinema, d’aquell cinema que t’atrapa en el seu particular món durant tota la pel·lícula. El que més m'agrada és analitzar els films i fixar-me en els petits detalls que aconsegueixen fer que cada un d'ells sigui especial i diferent de la resta. @ptorne124
Sóc estudiant de Comunicació Audiovisual i Multimèdia a l’Escola Universitària ERAM. He fet pràctiques a la productora Atiende Films i el 2019-2021 vaig formar part de l’equip de Joves Programadors Moving Cinema programant a la Filmoteca de Catalunya, acompanyant sessions al Festival L’Alternativa i desenvolupant una col·lecció de pel·lícules a Filmin. M’apassiona el món de la imatge, el disseny gràfic i el cinema d’autor i, en particular, la crítica, la producció musical i la creació documental. @albertlr2000
Em dic Joaquin i em fascina tot el que tingui relació amb les imatges i la imaginació. M'apassiona gravar i veure tot el que puc, quan puc. No aspiro a res més que a seguir vivint gravant i veient. Per a mi es un privilegi poder participar en aquest Jurat Jove, però no com a jutge, sinó com a espectador amb ganes de ser conjurat i transformat per totes les obres del festival.
Estudio Comunicació Audiovisual, i Publicitat i Relacions Públiques. M'encanta la fotografia i l'art, i m'apassiona el cinema. M'agrada especialment la Nouvelle Vague i el cinema experimental. Sóc una persona de contrastos, m'agraden propostes abstractes i també realistes, i tinc predilecció pels drames. Veure una pel·lícula, o qualsevol obra audiovisual, és tota una experiència, a la qual ens entreguem, ens exposem i durant aquella estona hi som vulnerables, i veure quin efecte tindrà en nosaltres em resulta emocionant.
