Claudine Nougaret

Després de graduar-se de l'escola secundària en literatura com a estudiant independent i estudiar musicologia, es va inscriure en classes nocturnes a l'Escola Louis-Lumière de París al departament de so. Després de treballar durant deu anys com a enginyera de so en moltes pel·lícules, el 1992, ella i Raymond Depardon van fundar la productora Palmeraie et Désert i van produir "Afriques: comment ça va avec la douleur?". El 1997, ella i Sophie Chiabaut van publicar "Le son direct au cinéma" editat per la FEMIS, un llibre d'entrevistes amb enginyers de so que definia la professió. El 1986, va ser responsable de la gravació de so en "El raig verd" d'Éric Rohmer, que va guanyar el Lleó d'Or al Festival de Cinema de Venècia, consolidant la seva reputació com una de les principals enginyeres de so femenines del cinema francès. Va afegir totes les pel·lícules de Raymond Depardon al catàleg de Palmeraie et Désert el 2001 i va començar a editar-les en DVD abans de convertir-se en productora el 2002 de "1974, une partie de campagne", "Un homme sans l’occident" (selecció oficial del Festival de Cinema de Venècia) i "10e chambre, instants d’audiences" (selecció oficial, no en competició del Festival de Cannes) per a la qual també va fer el so. Després de gestionar l'estrena cinematogràfica de "Profils paysans: le quotidien" el 2006, va començar a produir "La vie moderne". El 2007, Claudine Nougaret va llançar la producció de dotze curtmetratges de 5 minuts (Villes / Ciutats / Städte) per a la Fundació Cartier i el curtmetratge "Cinéma d'été" presentat pel 60è aniversari del Festival de Cinema de Cannes.