Un únic i líric retrat de l’absència a Mèxic, marcat pel dolor de moltes famílies que reclamen justícia des de fa sis anys.
A Mèxic, al setembre de 2014, els estudiants d’un col·legi rural van ser atacats brutalment per les forces policials i uns assaltants emmascarats mentre viatjaven a la ciutat d’Iguala. Allà, van morir assassinades 6 persones, d’altres van quedar greument ferides i 43 estudiants van ser segrestats i mai més se n’ha tornat a saber res.
La resposta oficial de l’Estat sobre les desaparicions forçoses d’Iguala, el que es va anomenar “la veritat històrica”, va concloure que tot es va tractar d’un conflicte entre dos grups criminals en el que hi havia involucrat el mateix alcalde de la ciutat. Però els familiars de les víctimes i la resta d’estudiants del col·legi rebutgen la resolució. Des d’aleshores les famílies (en la seva majoria camperoles, humils i pertanyents a comunitats indígenes) es troben en un limbe i viuen sense obtenir cap resposta a les seves preguntes. Quin va ser el paper de la policia local i els càrtels de la droga? Quin rol hi ha tingut el govern mexicà i l’Estat? Per això, a dia d’avui, segueixen demanant justícia i cridant “vivos se los llevaron, vivos los queremos”. Vivos és un retrat de l’absència. Un enfocament únic i líric que ens mostra les històries de dolor anys després dels tràgics successos. Famílies que han quedat marcades per la impunitat i la violència endèmica que assola el país.