Abans de morir la seva mare, en Petitet li va prometre que algun dia retornaria la rumba catalana a dalt de tot, a un dels escenaris més importants: el Liceu.
Joan Ximénez Valentí, Petitet, un corpulent gitano del barri del Raval de Barcelona, havia acompanyat –tocant els bongos– molts dels grans músics de la rumba. El seu pare va ser palmero del famós ídol de la rumba catalana, Peret, ja mort com tots els grans noms de la seva generació que van popularitzar i internacionalitzar la rumba catalana.
Abans de morir la seva mare, en Petitet li va prometre que algun dia retornaria la rumba catalana a dalt de tot, a un dels escenaris més importants: al Gran Teatre del Liceu. És fill únic i pateix miastènia greu, una malaltia de les anomenades rares que només es diagnostica a una de cada 50.000 persones a tot el món i encara no té curació.
Ara, per poder complir la seva promesa, haurà de reunir una vintena de músics gitanos –genials, però indisciplinats– i aconseguir el miracle que suposa posar-se d’acord amb una orquestra simfònica. Els assaigs certament són un caos: els seus gitanos no han llegit mai una partitura. Tot i les dificultats, en Petitet aprofita tant els dies bons com els dolents, disposat a complir la promesa que va fer a la seva mare.