Milers de treballadors exhausts, interminables jornades laborals de 12 hores i una immensa fàbrica tèxtil a Surat.
Hipnòtica, laberíntica i desoladora. Milers de treballadors exhausts, interminables jornades laborals de 12 hores i una immensa fàbrica tèxtil a Surat, una ciutat industrial situada al nord-oest de l’Índia. La càmera viatja lleugera pels passadissos d’aquest submon invisible, on humans i màquines són la mateixa cosa.
El cineasta Rahul Jain debuta amb una obra valenta i personal. Les curtes converses que manté amb els treballadors ens descol·loquen i afegeixen una nova capa de lectura a un film que va més enllà de la denúncia de l’explotació laboral. Observem, incrèduls, una realitat dramàtica que ens atrapa per la seva esplendor sonora i visual.
Una mirada dura, i a la vegada d’una sensibilitat extraordinària, a l’explotació dels treballadors a les fàbriques dels països en vies de desenvolupament, que ens obliga a replantejar-nos si les dinàmiques productives del món en què vivim són les més idònies.
