A un hospital de Suïssa, gràcies a uns tallers de simulació amb actors, tant cuidadors com personal mèdic qüestionen des de les seves actituds i suport cap als seus pacients fins a la forma en què s’anuncia un càncer.
El món hospitalari encarna la duresa de la realitat. Si bé, a priori, no l’associaríem amb la ficció o el joc, a Suïssa aquest forma part de la formació dels estudiants i professionals mèdics per a preparar-los per afrontar situacions en els que hauran de donar males notícies als pacients i familiars. Alexe Poukine filma els tallers on el personal mèdic posa a prova la seva empatia i on també es desconstrueixen prejudicis susceptibles de perjudicar la precisió de la interpretació de les anàlisis clíniques. Campi qui pugui posa així de manifest el patiment dels cuidadors i el personal mèdic sotmesos a les inclemències del liberalisme i, al mateix temps, posa en qüestió la responsabilitat de cadascú davant un “sistema de maltractament generalitzat”.
