A un hospital de Suïssa, els cuidadors i personal mèdic qüestionen la forma en què anuncien un càncer o donen suport als pacients a través d’uns tallers de simulació amb actors.
El món hospitalari encarna la duresa de la realitat. A priori, no hi associem espontàniament la ficció ni el joc, però, a Suïssa, aquests es fan servir com a part de la formació d'estudiants i professionals mèdics per preparar-los per afrontar situacions on hauran de donar males notícies als pacients i els seus familiars. Alexe Poukine filma els tallers on el personal mèdic posa a prova la seva empatia i on també es deconstrueixen prejudicis susceptibles de perjudicar la precisió de la interpretació de les anàlisis clíniques. Campi qui pugui posa així de manifest el patiment dels cuidadors i el personal mèdic sotmesos a les inclemències del liberalisme i, al mateix temps, posa en qüestió la responsabilitat de cadascú davant un “sistema de maltractament generalitzat”.
