Amb una dotació econòmica de 5.000€ i un guardó del festival.
Pel·lícula guardonada: Magic Mountain de Mariam Chachia i Nik Voigt
Premi Nou Talent a la millor pel·lícula, patrocinat per Filmin, dels directors debutants de la Secció Oficial Panorama, amb una dotació econòmica de 4.000€ i un guardó del festival.
Pel·lícula guardonada: Who I Am Not de Tünde Skovran
A la millor pel·lícula de la secció Latitud DocsBarcelona, consisteix en 3.000€ en treballs de postproducció (finishing, conformació, correcció de color, so, còpies DCP) del següent i un guardó del festival.
Pel·lícula guardonada: Alis de Clare Weiskopf i Nicolas van Hemelryck
Opten a aquest premi qualsevol de les pel·lícules (a excepció de les Seccions DOC-U i Docs&Teens) que per la seva temàtica s’impliqui en la defensa dels drets proclamats en la Declaració Universal del Drets Humans, de la llibertat d’expressió i els valors compartits per Amnistia Internacional, a més de mostrar un alt valor cinematogràfic en la lluita per transformar la realitat.
Pel·lícula guardonada: Lyra de Alison Millar
Premi DOC-U a la millor pel·lícula d’aquesta secció. Consisteix en 1.000€ gràcies a 16nou en lloguer de material de rodatge.
Pel·lícula guardonada: Avashesh de Dhanraj Barkote
Premi del Públic a la pel·lícula més ben valorada pels vots del públic de les Seccions Oficials (Panorama i Latitud) consistent en 1.500€ i un guardó. Atorgat pel públic assistent gràcies al patrocini de Moritz.
Pel·lícula guardonada: La Singla de Paloma Zapata
Premi a la millor pel·lícula de la secció Docs&Teens.
Pel·lícula guardonada: Rebellion de Maia Kenworthy i Elena Sánchez Bellot
Premi atorgat pel jurat jove, gràcies al suport de Reteena, compost per joves d’entre 16 i 21 anys. Consisteix en un guardó.
Pel·lícula guardonada: Adeu, estimats haters de Hanka Nobis
Atorgat pel públic assistent a les projeccions de la xarxa de 70 sales del DocsBarcelona del Mes l’any 2021 i consisteix en un guardó.
Pel·lícula guardonada: Rock per mil de Anita Rivaroli
Coincidint amb el 25è aniversari, neix un nou reconeixement, el DocsBarcelona d'Honor, que reconeixerà una figura amb trajectòria especialment destacada dins el documental. Guardonat: Helena Třeštíková
Llicenciada en Història per la Universitat de Barcelona, Isabel Coixet va començar treballant en publicitat i redacció d’anuncis. Va guanyar diversos premis pels seus spots i, l’any 2000, va fundar la seva pròpia productora, Miss Wassabi Films.
El seu debut com a guionista i directora va ser l’any 1989 amb DemasiadoViejo Para Morir Joven, nominada a Millor Director Novel als Premis Goya. El 1996 va realitzar la seva primera pel·lícula en anglès, Things I Never Told You. El seu èxit internacional va arribar a l’any 2003 de la mà del drama intimista My life Without Me, amb Sarah Polley en el paper principal, amb qui va tornar a treballar dos anys més tard a The Secret Life of Worlds, premiada a quatre Goyas.
A més de la seva àmplia Filmografia, també ha dut a terme destacats documentals com Invisbles, Marea Blanca, Talking about Rose, Prisoner of Hissène Habré o Escuchando al Juez Garzón, Goya al millor documental o al recent El Sostre Groc.
L’any 2009, rep la Medalla d'Or a les Belles Arts, atorgada pel Ministeri de Cultura i Esport espanyol, i el 2015 la Medalla Chevalier des arts et des lettres concedida pel Ministeri de Cultura Francès. Coixet presenta el 2017 La Libreria, premi a Millor Direcció, Pel·lícula i Guió Adaptat als Goya.
El 2020 és guardonada amb el Premi Nacional de Cinematografia per la seva extensa trajectòria i per obrir nous camins al cinema espanyol.
A més, des de Miss Wassabi Films, Coixet dona suport a la producció de projectes de directores novells per afavorir la visibilitat dels treballs dirigits per dones en el món del cinema.
La Johanna va cursar estudis d'espanyol i anglès americà a la Universitat de Humboldt de Berlín i a la Universitat de Sevilla. Des del 2008 fins al 2011, va ser coordinadora de projectes al camp de les arts visuals, cinema i nous mitjans a la House of World Cultures, a Berlín, enfocada en cinematografia. Ha coordinat festivals de cinema com Première Brazil o Wassermusik, així com cicles de cinema acompanyant diferents exposicions. Després de mudar-se a Munich l'any 2011, va treballar a Prix Jeunesse International, el festival de televisió infantil i juvenil més antic del món.
El 2015, la Johanna es va unir a l'equip de DOK.fest München. Des del 2015 fins al 2018 va ser cap d'administració cinematogràfica i es va unir a la junta directiva com assistent l'any 2019. Va assumir tasques de comunicació amb els socis i de coordinació de projectes. La Johanna ha sigut membre permanent del comitè de programadors des del principi i, a més ha sigut responsable de les seus del festival.
Va treballar en curtmetratges i documentals durant més de 20 anys al Danish Film Institute. Cofundador de Balticum Film i TVFestival, Filmkontakt Nord i Documental de la UE. Ha impartit cursos i seminaris documentals en més de 30 països. Des de 1996 fins a 2005 va ser director d’EDN (European Documentary Network). Des del 2006 ha estat consultor i professor freelance en tallers com Ex Oriente, DocsBarcelona, Archidoc, Campus Documental, Storydoc, Fòrum del Mar Bàltic, DocStories del Mar Negre, Escola ZeLIG de Documental o Caucadog.
Equador (1974). Muntadora audiovisual. Graduada a l’Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños EICTV 1999. Cuba.
Des de l’any 200, treballa com a muntadora i coordinadora de postproducció a diferents projectes cinematogràfics a Barcelona, Madrid i Llatinoamèrica. Alguns dels treballs han sigut seleccionats en festivals de cinema com el Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de L’Havana, Festival de cinema ICARO a Guatemala, la Mostra de Cinema ALBA FILMTAGE a Àustria, la Biennal d’art de Venècia 2022. Des de l’any 2018 treballa a TUKURIFILMS (Barcelona), empresa dedicada a la gestió de postproducció per distribuïdores de cinema. A més, és sòcia fundadora de l’associació de muntadores i muntadors audiovisuals de Catalunya (AMMAC).
Treballa com a docent a l’Escola Internacional de Cinema i TV de San Antonio de los Baños (Cuba), al Laboratori feminista de creació documental a La Bonne Centre de Cultura Francesca Bonnemaison (Barcelona) i al laboratori de projectes documentals amb temàtica afro-iberoamericana Filma Afro Cartagena (colombià).
Com a jurat, va ser membre del comitè de selecció a la convocatòria ICCA 2017 (Institut de Cinema i Creació Audiovisual) categoria: Producció i postproducció de curtmetratge ficció o documental i Postproducció de llargmetratge ficció o documental Equador 2018. I del Premi Nuestro norte es el Sur al millor documental lliurat per la multiestatal TELESUR al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de L’Havana 2014. Des del 2018 forma part de l'organització de la Mostra de cinema equatorià a Espanya, LINEA IMAGINARIA.
A Javier Tolentino se'l coneix i se'l reconeix per la seva trajectòria radiofònica a Radio 3 de Ràdio Nacional d'Espanya amb el seu programa El séptimo vicio(1999-2021) i en els últims anys per la seva incursió en la realització cinematogràfica (La noche que supe de Peter Pan, 2008. Alba, 2013. Entretelas, 2021 y Un blues para Teherán, Quatre Films/Eddie Saeta, 2020, nominat als Premis Goya i els Premis Gaudí).
Té diversos llibres publicats, entre els quals destaquem Julieta en el país de las maravillas, un diálogo con NormaLeandro (edicions Ocho y medio, 2004), El cine que me importa(Larousse Editorial, 2014), Disculpen que les hable de la radio(Edicions Canibaal/Edicions Ocho y Medio, 2017), Basilio Martín Patino (Editorial Càtedra, Febrer 2023) i Cuestión de Carácter(Filmoteca Canària, març 2023).
En Un Blues para Tehera, ha apostat pel cinema independent i el cinema d'autor, anant un pas més enllà, des de la part directiva i creativa.
Ara està preparant el seu segon llargmetratges, Mar Rojo, rodant-se actualment a Catalunya, Balears, Madrid i Mèxic.
Cineasta de no-ficció, especialitzada en pedagogia de la imatge i educació cinematogràfica des d’una perspectiva feminista. És autora de “Tiempos de deseo” (2020), estrenada a DocLisboa i a L’Alternativa i premiada al Festival de Cine Documental Alcances; de “Arreta” (2016), estrenada a la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona i premiada al Festival Zinegoak; de “A Casa que eu quero” (2010), seleccionada per a representar Portugal en Doc Europa II; així com de diversos curtmetratges, entre els quals destaca “Vecines”(2017), una peça col·lectiva de Laboratorio Reversible. És corresponsable de projectes educatius de formació en llenguatges audiovisuals de la cooperativa Drac Màgic i coordinadora de continguts de l’Observatori de les dones en els mitjans de comunicació.
En Justin va estudiar literatura clàssica abans de començar a treballar a Londres com a periodista per The Independent, i després com a freelance per The Independent, Granta, The Boston Globe, El País i d’altres. Posteriorment i ja desde Barcelona, va dirigir reportatges d’investigació i de temes culturals per la BBC i Channel 4, cobrint Espanya i Amèrica Llatina. El seu primer llargmetratge documental com a director va ser FC Barcelona Confidencial (Prix Europa, 2005). Va fundar la productora JWP amb la Sumpta Ayuso, i des de llavors ha dirigit una desena de llargmetratges i sèries com Seré Assassinat (FICCI, Millor director, 2014), Gabo, la creación de Gabriel García Márquez (Nominat, Emmy Internacional, 2015), Muerte en León (Premio Pro-Docs, 2016), Six Dreams (Guanyador, 2 Emmys, 2018) i Nisman, el fiscal, la presidenta y el espía (SSIFF, 2019). Ha impartit classes de guió i direcció de no-ficció a l’Universitat Pompeu Fabra, l’ESCAC, la Columbia Chicago Film School, De Paul University Film Studies, i l’University of Korea Film School entre d’altres.
Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials (Universitat Pompeu Fabra). Membre del Patronat (Administradora) de la Fundació Comtal del Casc Antic de Barcelona, dedicada a l’educació i inserció per a infants, adolescents i joves en risc d’exclusió social. Responsable d'Administració i Finances d'Amnistia Internacional Catalunya. Experta en diferents àmbits de gestió d'entitats, entre els quals el marc legal i la gestió econòmica i financera, dels quals en fa docència. Voluntària en diferents organitzacions del tercer sector social.
Graduada en Psicologia per la Universitat Ramon Llull, amb estudis de Màrqueting social (Especialista en Captació de Fons) per la Universitat de Barcelona. La seva carrera professional s'ha desenvolupat a l'àmbit de la Psicologia Clínica i en associacions relacionades amb la salut, com Esclerosi Múltiple Espanya o Obertament i finalment a Amnistia Internacional, on és Responsable de l'àrea digital de captació de fons a la secció espanyola d'Amnistia Internacional.
Actualment jubilat. Estudis inacabats de Biologia i Pedagogia. Va cursar estudis de gestió pública a ESADE i al Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona. Va tenir un breu pas per les arts gràfiques, com a muntador i maquetista de revistes i cartells. Ha treballat a l’administració pública local (Diputació de Barcelona i ajuntaments de Barcelona, Esplugues, Sant Boi i Sant Just Desvern). Des de jove, ha fet activisme polític i social en diverses organitzacions, sovint vinculades al medi ambient. És membre d’Amnistia Internacional Catalunya des de fa més de 30 anys. N’ha estat tresorer i secretari del Comitè Executiu.
S’especialitza en muntatge cinematogràfic, després d’estudiar Antropologia Social i Cultural. En els seus treballs barreja la sensibilitat etnogràfica i l’experimentació cinematogràfica. Escac Films selecciona i produeix el seu curtmetratge Projecte Final de Grau, Animal Salvatge (2021) que fa un llarg recorregut per festivals com IDFA, D’A, DOCS Barcelona, Alcances i per premis com Student Academy Awards i els Gaudí.
La llibertat d’exploració entre les categories de la ficció i la no-ficció continua en tots els seus treballs posteriors de directora o muntadora. En la docència acompanya projectes de creació cinematogràfica per joves i paral·lelament és la cap de projecte del VOC, la mostra i premis de curtmetratges en versió original en català que impulsa Òmnium Cultural on també ha treballat en programació.
Marina Freixa Roca (Barcelona, 1993) És graduada en Comunicació Audiovisual (UPF), realitzadora i editora especialitzada en cinema documental i incidència sociopolítica de l’obra audiovisual. Des del 2015 i fins el 2018 és sòcia de la cooperativa METROMUSTER, amb qui impulsa projectes com Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud (2016) o Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol (2016). L’any 2017 dirigeix juntament amb Sofia Esteve la sèrie documental Follo Ergo Sum (Betevé) i posteriorment, sense deixar de banda l'interès per la direcció i el guió, s'especialitza en edició en el Postgrau de Muntatge de la UPF-BSM.
Com a coordinadora de postproducció i muntadora ha treballat en audiovisuals per a l'Ajuntament de Barcelona, l'Institut Català de les Dones o el Museo Reina Sofia, així com en les pel·lícules documentals Aigua Tèrbola: El Negoci d’Agbar a Mèxic (2020), ¡Abramos las cancelas! (2021) o Baula (2022), el documental dels Premis Nacionals de Cultura. Les seves creacions audiovisuals, pensament i acció comunicativa han estat molt sovint vinculades als moviments socials i feministes de Barcelona, amb un especial interès en les genealogies LGTBI+, l'arxivística, el found footage i els nous formats de representació i visibilització.
Ha dirigit cinc llargmetratges i diversos curtmetratges que han passat per festivals com SEMINCI, Karlovy Vary, Sant Sebastià o la Setmana de la Crítica de Cannes. També ha treballat com a director de fotografia en produccions com Familystrip, de Luis Miñarro, El efecto K: el montador de Stalin, de Valentí Figueres, seleccionat a seixanta festivals o Las manos de Alicia, codirigida per Yolanda Olmos i Verónica Font. Des del 2005 col·labora amb l'associació A Bao A Qu al projecte Cinema en Curs. L’any 1998 cofundà Produccions Doble Banda.
FILMOGRAFIA
Néixer per néixer (2023, D'A 2023), Un tiempo vivido (CURT, 2022), Camino incierto (2020), Tchindas (codirigit, 2015), Escolta (curt, 2014), Oblidant Nonot (curt, 2010), Bolboreta, mariposa, papallona (2007), Alicia retratada (curt, 2022), Fuente Álamo, la caricia del tiempo (2001).
Soc l'Anna Borràs, tinc 20 anys i estic cursant el tercer any de Comunicació Audiovisual i el segon any de formació en interpretació teatral. Em considero amant de l'art en totes les seves formes i m'encanta conèixer noves creacions i maneres de crear. Crec que una de les coses boniques de l'art, i també del cinema, és que sempre queden coses per aprendre, experimentar i compartir.
Visc a Barcelona, tinc dinou anys i em descric com una persona sensible, creativa, curiosa i inquieta. Sóc una apassionada del món audiovisual i artístic des de totes les seves vessants, fet que m'ha portat a estudiar Comunicació Audiovisual. Les meves màximes inquietuds són la fotografia, la poesia i literatura, el disseny i la moda.
Apassionat del cinema d'autor, documental i ciència-ficció. Amb ganes de conèixer petites històries humanes. Involucrat i il·lusionat per continuar creixent professionalment i personal. Actualment, formant-me en tècniques de producció audiovisual i programació de projectes luminotècnics per espectacles.
Mallorquina i estudiant de tercer de Comunicació Audiovisual a la UAB i segon d'art dramàtic a La Bobina. Amant del teatre, la dramatúrgia, la dansa, la pintura i el cinema. El que més m'agrada del món audiovisual i teatral és poder escriure i contar històries sobre la identitat, l'amor, el sexe i la joventut, donant a conèixer la cultura i el paisatge mallorquí. Consider que una mirada jove i local és essencial per al cinema actual.
Estudio Comunicació i Indústries Culturals a la UB. Sóc una persona que troba la bellesa en les petites coses, una flor, un somriure o un gest. Quan ho extrapolo a les pel·lícules fa que m'aturi a cada instant: i això mateix també és preciós.
