Quins prejudicis deixem anar de manera inconscient quan fem un documental? Els podem detectar abans de fer-los evidents? Històricament el documental ha mirat realitats molt diverses però majoritàriament des de la perspectiva d’homes directors blancs, amb una mirada occitocèntrica i heterosexual. Com afecta aquest fet a la narració d’històries protagonitzades per dones, persones racialitzades o no heteronormatives? I com afecta la sempre present perspectiva occidental a l’hora de narrar realitats d’altres països i cultures?
En aquesta taula rodona volem obrir el diàleg i posar en relleu allò del que no ens adonem. En el documental els protagonistes parlen de la realitat i l’espectador mira, però, qui i com explica aquesta realitat?
Idioma de la sessió: Castellà
És historiadora de l’art de formació i periodista de professió. Al llarg de la seva trajectòria ha e...
Sally Fenaux Barleycorn és guionista, cineasta i assessora de perfil internacional, amb més d'una dè...
Miguel Missé (Barcelona, 1986) és sociòleg i activista trans. Actualment, els seus interessos es cen...