El tòpic defineix Suècia com un model de societat perfecta amb una qualitat de vida altíssima. Però realment és un país feliç? És possible que la població més autònoma i independent del món estigui insatisfeta? Sense la necessitat de demanar ajuda ni favors, el contacte humà queda reduït a la mínima expressió. Cada cop hi ha més mares solteres que tenen fills amb inseminació artificial, el nombre de gent que mor sola augmenta any rere any. Val la pena assumir l’aïllament i la soledat per tenir una vida autònoma i independent? El director iconoclasta Erik Gandini explora l’estil de vida suec amb sentit de l’humor, reflexionant sobre com una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària.