Una potent i sòbria pel·lícula que trenca el silenci de les violacions en entorns de confiança sense victimitzar a les dones.
Amb 19 anys, Ada va ser violada tres vegades en una mateixa setmana per un home que coneixia bé. Una invitació a sopar va desencadenar la primera i ella no es va defensar, però es va citar dues vegades més amb el seu agressor per confrontar-lo i buscar respostes. Una potent i sòbria pel·lícula que trenca el silenci de les violacions en entorns de confiança sense victimitzar a les dones.
La història d’Ada és contada a través de múltiples veus de diferents dones que construeixen el seu relat, la seva versió dels fets i com es va sentir abans, durant i després. Poc a poc, totes les dones d’aquesta pel·lícula es converteixen en les protagonistes de la història d’Ada i també en testimonis de les seves pròpies històries que, per desgràcia, parteixen del mateix punt de partida… Una pel·lícula coral que exposa, des de les dones i sense victimitzar-les, les sensacions contradictòries i les conseqüències després d’una violació o agressió sexual on l’abusador no és ni un desconegut ni un monstre ni un assetjador que actua de nit, a les cantonades o als portals de les cases... i busca comprendre i trobar respostes a les reaccions que aquestes agressions sexuals desencadenen en les dones que no encaixen en el que la opinió pública anomenaria “víctimes correctes”. That Which Does Not Kill no és només la història d’Ada, sinó una contribució més a visibilitzar un fenomen social molt ampli i encara silenciat.