L’Andrés és xilè i viu a Barcelona. Es va formar en Realització de documentals a La Casa del Cine de Barcelona i té un postgrau en Edició Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.
Les seves pel·lícules i instal·lacions s’han projectat en festivals i institucions internacionals, com ara el Festival de Cinema de Locarno, el Festival Internacional de Cinema del Caire, el Festival de Cinema de Doha, el Festival de Curtmetratges d’Uppsala, FIDOCS, el Festival Internacional de Cinema de Gijón, U22 – Fundació Joan Miró, Dar Yusuf Nasri Jacir for Art and Research, el Festival Proceso de Error (Valparaíso, Xile), Zilzal Sonic Ceremony i la Biennal de Kochi-Muziris 2025–26.
La Francisca és xilena i viu a Amsterdam. La seva pràctica abasta el videoart, la performance i la instal·lació. Explora records diaspòrics fragmentats, tradicions orals i la naturalesa fluida del temps.
En un seguimiento de los hinchas del Club Deportivo Palestino, se entabla un diálogo entre Chile y Palestina sobre identidad y retorno, uniendo ambos territorios en un espacio de celebración, donde soñar con la victoria es imaginar un futuro posible.
