Fa més d’un segle, Flosi Björnsson i els seus germans es van aïllar als peus de la glacera més gran d’Islàndia. Cap es va casar ni va tenir fills; van dedicar la seva vida a la glacera abans que ningú parlés del desgel. La granja ha restat tancada fins ara. El fotògraf Ragnar Axelsson hi torna i invoca la veu de Flosi, que atrau pelegrins. La glacera canta un rèquiem sota un sudari blanc.
La projecció de dissabte 9 inclourà una cervesa de cortesia després de la sessió, gentilesa de Moritz.
+ Q&A
Dissabte
09/05
21:00 h
Compra entrades
CCCB | Auditori
+ Q&A
Diumenge
10/05
18:00 h
Compra entrades
Renoir | Sala 6
Any:
Durada:
País:
Idioma:
Subtítols:
Festival Internacional de Documentals de Tessalònica 2026 / Premi «Valors Humans» del Parlament Hel·lènic
The Beauty of Errors explora el vincle canviant entre un pare i un fill. Amb el pas dels anys, la seva proximitat augmenta, però quan Henri decideix prioritzar una vida amb la seva xicota, el seu pare, en Tero, ha d’aprendre a afrontar el món sol. La soledat s’acosta i ha de continuar endavant mentre s’enfronta a la por universal de perdre l’amor.
Kärkkäinen ens transporta a la Finlàndia rural per explorar la masculinitat, la família i l’alcoholisme. Més de quinze anys després de The Living Room of a Nation, on va retratar els personatges per primera vegada, els reintrodueix ara a través d’escenes quotidianes plenes d’humor i melancolia, revelant els petits detalls que teixeixen la seva relació pare-fill en un moment de canvi, en què som testimonis que el temps no s’atura.
El 1996, un oficial brasiler i un periodista suec es van endinsar a l’Amazones per documentar la tribu aïllada dels Korubo, atrapada en conflictes territorials. Inicialment aclamat com un avanç heroic, el material ara exigeix ser reexaminat. El film revela els costos ocults de la “descoberta”, confronta el llegat colonial i exposa les repercussions a llarg termini per als Korubo.
La sessió de diumenge 10 anirà seguida de l’activitat Conversation on ‘Amazomania’
A Dimitri li encanta fotografiar amics, desconeguts i amants, però amb el temps les imatges se li escapen de la vista. Sap que un dia deixarà de veure-hi. Incapaç de fotografiar com abans, el film el segueix mentre captura el món pels carrers de París i Nova York, i és capturat alhora a través de trobades, mirades i records, convidant-nos a descobrir la cara oculta de la Terra.
Mentre li explica un conte abans d’anar a dormir a la seva filla, Mailin recompon els seus records. Allò que podria haver estat un conte de fades resulta ser la història d’una nena que va patir abusos per part d’un sacerdot durant quinze anys. És un llarg camí cap a la sanació i la justícia, però també l’oportunitat d’oferir a la seva filla la infància que ella mai va tenir.
Després de guanyar el Pardino d’Oro al millor curtmetratge a Locarno el 2021 amb Criatura, i d’estrenar el curt The Spiral a la Quinzena de Cineastes de Cannes 2022, María Silvia Esteve torna amb una potent història filmada durant vuit anys que, a través d’arxius, pel·lícules casolanes i animacions espectrals, ens endinsa en els records d’un abús que emergeixen lentament i perduren.
Després d’anys de silenci sobre l’avortament que va viure d’adolescent, la Marta rep un centenar de testimonis anònims de dones que han viscut el mateix que ella. Portant aquestes històries a la pantalla, juntament amb sis noies que posen veu i rostre a aquests relats silenciats, obre un espai compartit on el que s’ha silenciat esdevé col·lectiu.
Després de l’estrena al Festival de Tessalònica, tenim l’honor de presentar l’òpera prima de Marta Duran Lozano, una obra que funciona com una catarsi: per a les protagonistes, per als testimonis i per a la directora. Un film valent i generós amb l’espectador, que ens obre les portes davant d’un tema tabú com és l’avortament en adolescents.
La projecció de divendres 8 inclourà una cervesa de cortesia després de la sessió, gentilesa de Moritz.
La projecció de dimecres 13 comptarà amb subtitulació per a persones sordes en català (SPS).
El 2020, la redacció independent més important d’Hongria col·lapsa sota pressió política. Més de vuitanta periodistes presenten la seva dimissió alhora. El corresponsal de guerra András Földes filma la ruptura des de dins de la redacció mentre l’equip construeix un nou mitjà des de zero, revelant com la solidaritat es manté, i es trenca, quan els mitjans independents són atacats de manera sostinguda.
The Woman Who Poked the Leopard és un retrat íntim de la poeta i acadèmica ugandesa Dra. Stella Nyanzi, que desafia la repressió de l’Estat amb actes valents de resistència. A través de la performance i la protesta, Stella s’enfronta a la dictadura i al patriarcat. Navega entre amenaces, empresonament i exili per recuperar l’autonomia tant per a la seva nació com per a la seva pròpia família.
Patience Nitumwesiga debuta en el llargmetratge amb un retrat punyent d’un personatge tan radical com fascinant, Stella. A través de la seva història, el film revela la urgència de l’activisme i del feminisme en un règim asfixiant, mentre mostra com una vida marcada per la militància, la política, la presó i la poesia acaba ressonant inevitablement en l’àmbit més íntim: la família.
Endinsant-se en boscos on linxs, óssos, cérvols, mussols, gall fer i altres criatures fluvials vaguen, Munier busca capturar no només l’esplendor visual de la natura, sinó també els sons poètics del bosc. En els murmuris d’aquests indrets ressonen les lliçons que li va transmetre el seu pare, ara passades al seu fill, unint l’amor familiar amb la bellesa salvatge.
Barbara Forever és una exploració expansiva i immersiva de la vida, l’obra i l’impacte cultural de la cineasta Barbara Hammer. Va transformar el cinema amb una visió sensual, experimental i obertament lèsbica, arrelada a la connexió i l’autoexpressió. Amb més de vuitanta pel·lícules, arxius i entrevistes d’àudio, el retrat de Brydie O’Connor permet que la veu de Hammer brilli, i n’estén el llegat.
Després de la seva estrena mundial a Sundance 2026 i del seu aclamat pas per la Berlinale 2026, on va guanyar el Premi Teddy a la Millor Pel·lícula Documental/Assaig, el film torna al nostre festival després de la seva presentació al Public Pitch, part de DocsBarcelona Pro 2023.
🗣️ El col·loqui del diumenge 10 amb la directora del film serà impartit amb la col·laboració de l’equip de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona (MIFDB).
Soraya, una artista afganesa de setze anys, documenta, utilitzant només el seu telèfon mòbil, els seus intents d’escapar de l’Iran durant un període de cinc anys, amb l’esperança de reunir-se amb la seva mare a Àustria. Combinant imatges personals, animació i escultura, la pel·lícula mostra la determinació de Soraya per forjar el seu propi camí.
Guanyadora del premi a Millor Pel·lícula de la Competició Internacional de l’International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA) 2025, A Fox Under a Pink Moon ens presenta, en primera persona, el difícil camí per arribar a Europa des de l’Iran. A través d’un tàndem singular entre el director, que dirigeix a distància, i la protagonista i codirectora Soraya, la pel·lícula construeix un relat íntim en què l’art esdevé un element central del viatge.
A la Xina contemporània, tres dones recorren a amants d’IA per omplir buits emocionals marcats per la família, el matrimoni i la independència. A mesura que les seves relacions virtuals van aprofundint, Replica revela la fràgil frontera entre la llibertat emocional i la dependència de la IA, explorant com la IA transforma l’amor, la intimitat i el gènere a la Xina actual.
La projecció de dilluns 11 anirà seguida d’un DJ set de gavina.mp3.
