Crisis cícliques, danses que retornen, generacions de jovent en estat d’alarma constant. Moviments sinèrgics que responen a les necessitats d’escapar d’una conjuntura en estat de putrefacció. Quan una dansa representa més que una dansa i un murmuri és més que una veu solitària. Tres ecos d’ahir, d’avui i de demà, més urgents que mai.
Sessió de curtmetratges programada i moderada amb la col·laboració del grup de Joves Programadors/es Moving Cinema.
Habana industrial, Ainhoa Ordoñez
Murmurations, Xavier Marrades
Utopías y otras especies, Júlia Izaguirre
+ Industrial Havana
Dijous
14/05
19:00 h
Compra entrades
CCCB | Auditori
Mentre en un despatx dos polítics es preparen per a la campanya a l’alcaldia de Barcelona, a fora les Brigades de Confusió Popular exorcitzen els fantasmes de l’urbanisme olímpic. El cineasta Àlex Sardà documenta la primera Interferència de Teatres de Campanya, creada per l’artista Marc Salicrú i executada a la Platja de la Nova Icària de Barcelona els dies 21 i 22 de setembre de 2024.
Un collage fet de records, converses familiars, cançons, material trobat i intents d’altres pel·lícules. Mentre un estudiant de cinema roda els seus primers curts en Super-8, es lamenta de no tenir ni una sola imatge en moviment dels seus pares. “Només els rics fan pel·lícules”.
Els poalets, uns «inofensius» poals (cubells) per reciclar millor, han polaritzat un poble. Multitud de pancartes i pintades de ‘No als poalets’ inunden balcons i carrers. Compte enrere per a les eleccions. Les urnes diran si aquesta delirant polarització triomfa i aconsegueix capgirar el destí del poble.
Darrere de l’hort que envolta el barri ocupat d’Errekaleor, creixen les construccions d’edificis alts i nous de la ciutat de Vitoria-Gasteiz. Mentre els seus habitants resisteixen les amenaces de desallotjament creant una xarxa col·laborativa, altres espècies creixen a l’hort i comencen a dialogar amb la comunitat.
Les coves sagrades que van servir de refugi per al rodatge de Conan el Bárbaro, a Almeria, es desperten amb la visita de l’acer que sembla invocar-lo. El cinema deixa empremtes. De vegades són materials, però més sovint perduren com a fantasmes en els paisatges, en la memòria, en la manera com mirem un lloc que una vegada va ser filmat.
Al bell mig de la nit a l’Havana, la poca llum que il·lumina els carrers està alimentada per una energia elèctrica inconstant, la mateixa que fa funcionar els equips de música a les raves. Un grup de joves, testimoni de la manca de tota energia, divaga per la ciutat entre converses delirants, conspiracions i apaties a mesura que la ciutat es va tornant cada cop més fosca.
Aïllat durant la COVID, Xavier filma els vols hipnòtics dels estornells, que desperten records del seu diagnòstic de VIH i un anhel de connexió. A través de missatges de veu amb el seu amant al Brasil, el primer activisme contra la sida a Nova York, i rituals afrobrasilers del candomblé, la pel·lícula esdevé una meditació sobre el dol, la supervivència i la resiliència col·lectiva.
Una fotografia, un silenciós llegat de poder i batalles ideològiques que ressonen a través de diverses generacions. Buscant entre els fragments del passat, entreveig allò que triem no veure, la qual cosa s’escapa per les esquerdes de la nostra consciència. Com heretem el que no podem comprendre, obligant-nos a repetir els mateixos gestos una vegada i una altra?
Tres anys després de l’erupció del volcà a la seva illa natal, La Palma, Pedro Tomás explora el món amb una mirada única i ens comparteix allò que veu: la selva, els ànecs, Déu o les flors. També s’atura en l’estrany desert negre que va deixar l’explosió del volcà Cumbre Vieja. Un home que explora el món.
En el seguiment dels aficionats del Club Deportivo Palestino, s’estableix un diàleg entre Xile i Palestina al voltant de la identitat i el retorn, unint ambdós territoris en un espai de celebració, on somiar amb la victòria és imaginar futurs possibles.
Tot és relat en disputa: la família, la natura, el poble, la ciutat. Des del territori més íntim fins a la identitat col·lectiva d’una ciutat, aquests films intenten retratar allò que no hi és, però que ens
defineix: des de l’absurditat del dia a dia fins a les imatges i els
espais fundacionals. Els seus directors busquen entendre’s a si mateixos i el món que habiten, en un gest on filmar esdevé un acte de
resistència contra l’oblit, la manipulació i el buit.
Retales, Juanjo Giménez
Pedro Tomás explica el mundo, Kornelijus Stučkus
No als poalets, Laura García Andreu
Promeses i accidents. Teatres de Campanya – Interferència 01, Alex Sardà
Una sessió de curtmetratges sobre somnis que no només imaginem, sinó que ens habiten i ens construeixen. Somnis tecnològics, col·lectius,
heretats o incrustats en el paisatge, que redefineixen el que entenem
per realitat i memòria.
Baisanos, d’Andrés Khamis Giacoman i Francisca Khamis Giacoman
Dreams for a Better Past, d’Albert Kuhn
La cueva de Conan, de Jorge Castrillo i Artur Pol Camprubí
like moth to light, de Gala Hernández
Una dona ens parla des de l’interior d’una màquina que registra la seva activitat cerebral. Descriu un laberint mental que combina un antic parc d’atraccions anomenat Dreamland, fotografies de somnis del segle XIX, experiments contemporanis de descodificació mental amb IA i Prophetic, una start-up amb l’objectiu de controlar els somnis. Però què veuen els nostres somnis quan ens tornen la mirada?
