Do You Love Me és un viatge lúdic i personal a través de la memòria audiovisual del Líban, compost íntegrament per metratge recuperat de més de 20.000 fonts d’arxiu. És una carta d’amor a Beirut que recorre setanta anys de cinema, televisió, vídeos domèstics i fotografia, explorant la psique col·lectiva libanesa, marcada per l’alegria i la intimitat, la destrucció i la pèrdua.
Dijous 14 (18:30h) Editing ‘Do You Love Me’ with Qutaiba Barhamji.
Dijous 14 (20:00h) La projecció anirà seguida d’un concert de Mar Pujol.
+ Concert: Mar Pujol
Dijous
14/05
20:00 h
Compra entrades
Casa Montjuïc
+ Q&A
Divendres
15/05
21:00 h
Compra entrades
Renoir | Sala 5
Dissabte
16/05
17:00 h
Compra entrades
Renoir | Sala 6
Any:
Durada:
País:
Idioma:
Subtítols:
Giornate degli Autori 2025
Doclisboa 2025
International Documentary Film Festival Amsterdam (IDFA) 2025
Göteborg Film Festival 2026
En un planeta llunyà, un robot busca minerals i senyals de vida. A anys llum, en una mina mil·lenària, els seus habitants viuen envoltats de residus minerals, mentre astrobiòlegs investiguen una biosfera oculta. Como todo mortal entreteixeix documental, flamenc i ciència-ficció, qüestionant els límits entre allò viu i allò no viu.
En el seu primer llargmetratge a l’estil desktop documentary (documental d’escriptori), Kevin B. Lee explora les traces de la propaganda extremista. Amb un artista, un activista i un investigador, Afterlives mostra com les persones es reapropien d’aquestes imatges com a eines de comprensió i resistència, i com trobar sentit en l’actual flux constant de violència digital.
Afterlives és una de les propostes més singulars d’aquesta edició del festival: el seguiment d’una recerca gairebé acadèmica que es desplega en temps real davant dels nostres ulls. Kevin B. Lee aplica magistralment el format de documental d’escriptori que ja havia explorat en obres anteriors, ara per fi en llargmetratge. Una cita imprescindible per als fans del vídeo-assaig.
El film relata l’atac racista de Hanau (Alemanya) del 19 de febrer de 2020 des de la mirada de supervivents i familiars. Nou joves van ser assassinats per no semblar “alemanys”. Durant gairebé cinc anys, el director segueix el dol, la lluita pel reconeixement i la recerca de pertinença dels familiars i amics de les víctimes al seu propi país.
Marcin construeix una obra extraordinària que, a partir d’un fet concret, exposa el racisme sistèmic i acompanya les famílies en el seu dolor i record, mentre lluiten per obtenir explicacions i es veuen obligades a convertir-se en activistes per reclamar justícia. Una peça essencial per entendre l’Europa actual, estrenada a la Berlinale 2025.
Després de vuitanta anys de silenci, noves tecnologies forenses ajuden les famílies a reconstruir el destí dels seus parents, traslladats en secret al mausoleu del seu botxí. Davant les traves legals i burocràtiques, la pel·lícula recorre a arxivaments i tècniques digitals per a rastrejar aquells desapareguts fins al Valle de los Caídos i recuperar allò que la repressió va voler esborrar.
Després de la seva estrena a CPH:DOX 2026, Atlas de la desaparición arriba per donar llum sobre el sistema i l’arquitectura que van sepultar a més de 30.000 persones al Valle de los Caídos, a esquena de les seves famílies. Manuel Correa, membre de Forensic Architecture, ens acompanya per a analitzar aquest episodi fosc de la nostra història, una ferida que encara continua oberta en la memòria del país.
